Aquesta secció us ajudarà a determinar quins mitjans podeu utilitzar per instal·lar Debian. Per exemple, si teniu una disquetera al vostre ordinador, la podeu utilitzar per instal·lar Debian. Hi ha un capítol complet dedicat als mitjans consagrats, Capítol 4, Obtenir el suport d'instal·lació del sistema, que llista els avantatges i desavantatges de cada un d'ells. Una vegada aplegueu a eixa secció, segurament voldreu tornar a aquesta pàgina.
Quan vegeu en aquest manual “CD-ROM”, s'aplica a CD-ROM i DVD-ROM, ja que les dues tecnologies són en realitat la mateixa des del punt de vista del sistema operatiu, excepte per algunes unitats de CD-ROM antigues i no estàndard que no son ni SCSI ni IDE/ATAPI.
La instal·lació basada en CD-ROM està suportada per algunes arquitectures. En ordinadors amb suport per CD-ROM arrencables, podríeu fer una instal·lació completa sense disquets . Fins i tot si el vostre sistema no suporta arrencar des de CD-ROM, podeu complementar-ho amb les altres tècniques per instal·lar el vostre sistema, un cop l'heu arrencat per altres mitjans; mireu Capítol 5, Arrencada del sistema d'instal·lació.
Es suporten els CD-ROM SCSI, SATA i IDE/ATAPI. El Linux CD-ROM HOWTO conté informació en profunditat de com fer servir els CD-ROM a Linux.
Les unitats de CD-ROM USB també estan suportades, així com tots els dispositius FireWire que suporten els controladors ohci1394 i sbp2.
Arrencar el sistema d'instal·lació directament des del disc dur és un altra opció per moltes arquitectures. Açò requerirà un altre sistema operatiu per copiar l'instal·lador al disc dur.
Moltes màquines Debian només necessiten el seu disquet i/o unitat CD-ROM per configurar el sistema i per fer rescats. Si gestioneu algun servidor, segurament haureu pensat en ometre aquestes unitats i utilitzar la memòria USB per instal·lar, i (si és necessari) per recuperar el sistema. Aquesta situació també és útil en sistemes petits on no es té espai per unitats no necessàries.
La xarxa es pot utilitzar durant la instal·lació per a obtenir fitxers que aquesta pugui necessitar. Que la xarxa s'utilitzi o no depèn del mètode d'instal·lació que s'hagi escollit i de les respostes que s'hagin donat a algunes preguntes efectuades durant la instal·lació. El sistema d'instal·lació suporta la majoria de connexions de xarxa (PPPoE inclosa, però no XDSI o PPP), via HTTP o FTP. Un cop complatada la instal·lació, podeu configurar el vostre sistema per utilitzar XDSI i PPP.
Podeu arrencar també el vostre sistema utilitzant la xarxa.
La instal·lació sense discs, utilitzant l'arrencada des de xarxa a una d'àrea local i muntant amb NFS tots els sistemes de fitxers locals és un altra opció.
Si esteu executant un altre sistema tipus Unix, podríeu utilitzar-lo per
instal·lar Debian GNU/Linux sense utilitzar el debian-installer com es descriu a la resta del
manual. Aquest tipus de instal·lació és prou normal per usuaris amb
maquinari no suportat o a màquines que no es poden permetre el temps
d'apagada. Si esteu interessats en aquesta tècnica, passeu a Secció D.3, “Instal·lar Debian GNU/Linux des d'un sistema Unix/Linux”.
Els discs Debian contenen un nucli que es compila per maximitzar el nombre de sistemes on funciona. Desafortunadament, açò fa que el nucli sigui més gran, i que incorpore molts controladors que no fan falta per la vostra màquina (vegeu Secció 8.6, “Compilar un nou nucli” per aprendre com compilar el vostre nucli). Suportar la major quantitat de dispositius possible és el que es desitja en general, per assegurar que Debian pugui instal·lar-se a tot el maquinari possible.
Normalment, la instal·lació de Debian inclou el suport per disquets, discs IDE (també conegut com PATA), disqueteres IDE, dispositius IDE per port paral·lel, controladors i discs SATA i SCSI, USB i FireWire. Els sistemes de fitxers suportats inclouen FAT, les extensions Win-32 FAT (VFAT), i NTFS.
Les interfícies de disc que emulen la interfície de disc dur “AT” — sovint anomenades MFM, RLL, IDE o PATA — estan suportades. Els controladors de disc SATA i SCSI de molts fabricants també estan suportats. Per a més detalls llegiu Linux Hardware Compatibility HOWTO