Aquesta secció explica com instal·lar Debian GNU/Linux des d'un
Unix o Linux, sense utilitzar el sistema de menús de l'instal·lador com
s'explica a tot aquest manual. Aquest COM ES FA d'“instal·lació
creuada” l'han demanat usuaris de Red Hat, Mandrake i SuSE que
migren a Debian GNU/Linux. En aquesta secció es pressuposa una certa familiaritat
amb la introducció d'ordres *nix i la navegació pel sistema de fitxers.
En aquesta secció, $ significa que l'ordre s'ha d'introduir
a sistema actual de l'usuari, i # significa que l'ordre
s'ha d'introduir al chroot de Debian.
Una vegada tingueu configurat el sistema Debian a la vostra mida, podreu migrar totes les dades existents (si hi ha alguna) i continuar treballant. Aquesta és per tant una instal·lació Debian GNU/Linux amb “temps de fora de servei zero”. També és una manera intel·ligent de treballar amb maquinari que d'altra manera no vol funcionar bé amb diferents arrencades o mitjans d'instal·lació.
Ja que aquesta és principalment una tasca manual, heu de considerar que haureu de fer moltes configuracions bàsiques del sistema, que requeriran més coneixement en general sobre Debian i Linux que el necessari per a realitzar una instal·lació regular. No espereu que aquest procediment resulti en un sistema idèntic al que obtindríeu amb una instal·lació regular. També heu de tindre en compte que aquest procediment només descriu els passos bàsics per a configurar el sistema. Pot ser que siguin necessaris passos addicionals d'instal·lació i/o configuració.
Amb les actuals eines *nix, es necessita tornar a partir el disc, creant al menys un sistema de fitxers i una partició d'intercanvi. Necessitareu al menys 350 MiB d'espai per una instal·lació de consola, o bé al menys 1 GiB si voleu instal·lar X (més si intenteu instal·lar algun entorn d'escriptori com el GNOME o el KDE).
A continuació, crear sistemes de fitxers a les vostres particions. Per
exemple, per crear un sistema de fitxers ext3 a la partició
/dev/hda6 (que és el nostre exemple per la
partició arrel):
# mke2fs -j /dev/hda6
Si voleu crear un sistema de fitxers ext2, ometeu -j.
Inicialitzeu i activeu l'intercanvi (substituïu el nombre de la partició per la vostra partició d'intercanvi de Debian):
# mkswap /dev/hda5# sync; sync; sync # swapon /dev/hda5
Munteu la partició a /mnt/debinst (el lloc
d'instal·lació, per ser l'arrel (/) del sistema de
fitxers del nou sistema). El punt de muntatge és arbitrari, i se'n farà
ús després.
# mkdir /mnt/debinst
# mount /dev/hda6 /mnt/debinst
Si voleu tenir parts del vostre sistema de fitxers (p.ex. /usr) muntats en particions separades, haureu de crear i muntar aquests directoris manualment abans de procedir amb la següent fase.
L'eina que utilitza l'instal·lador de Debian, i que es reconeix
oficialment com la manera d'instal·lar un sistema base de Debian, és
debootstrap. Fa ús de wget i
ar, i per altra part tan sols depèn de
/bin/sh i eines Unix/Linux bàsiques[31]. Instal·leu wget i
ar si no hi són ara al vostre sistema, i descarregueu
i instal·leu debootstrap.
Podeu també utilitzar el procediment següent per fer la instal·lació de forma manual. Creeu un directori de treball per extreure els .deb dins:
# mkdir work # cd work
El binari de debootstrap el podeu trobar a l'arxiu de Debian (assegureu-vos de seleccionar l'arxiu correcte per la vostra arquitectura). Descarregueu el .deb debootstrap del repositori, copieu el paquet al directori i extraieu-ne els fitxers. Necessitareu tenir privilegis de root per instal·lar els fitxers.
# ar -x debootstrap_0.X.X_all.deb # cd / # zcat /full-path-to-work/work/data.tar.gz | tar xv
Podeu descarregar els fitxers que necessiteu del debootstrap
directament de l'arxiu quan l'executeu. Podeu substituir
ftp.es.debian.org/debian per qualsevol rèplica de
l'arxiu a l'ordre de l'exemple de baix, preferiblement per un que estigui
a prop vostre. Teniu una llista de les rèpliques a
http://www.debian.org/mirror/list.
Si teniu un CD de Debian GNU/Linux squeeze muntat a
/cdrom, podeu substituir l'adreça del http per:
file:/cdrom/debian/
Substituïu una de les següents per ARCH
a l'ordre debootstrap:
alpha,
amd64,
armel,
hppa,
i386,
ia64,
m68k,
mips,
mipsel,
powerpc,
s390 o
sparc.
# /usr/sbin/debootstrap --arch ARCH squeeze \
/mnt/debinst http://ftp.es.debian.org/debian
Ara ja teniu un sistema Debian real al disc, això si, molt petit. Feu chroot:
# LANG=C chroot /mnt/debinst /bin/bash
Després d'entrar al chroot podríeu necessitar ajustar la definició de terminal per que sigui compatible amb el sistema Debian base, per exemple:
# export TERM=xterm-color
En aquest punt /dev/ només conté fitxers de dispositiu
molt bàsics. Per als següents passos de la instal·lació pot ser que es
requereixin fitxers de dispositiu addicionals. Hi ha diferents maneres
d'assolir això, i el mètode que hauríeu d'emprar depèn del sistema hoste
que esteu usant per a fer la instal·lació, de si fareu servir o no un nucli
modular, i de si penseu usar fitxers de dispositiu estàtics o dinàmics (e.x.
usant udev) per al nou sistema.
Algunes de les opcions disponibles són:
crear un conjunt de fitxers de dispositiu estàtic fent servir
# cd /dev # MAKEDEV generic
només crear manualment dispositius de fitxer fent servir MAKEDEV
muntar vinculantment «bind mount» /dev des del vostre sistema hoste a sobre de /dev al sistema destí; tingueu en compte que els guions «postinst» d'alguns paquets poden intentar crear fitxers de dispositiu, per tant aquest opció s'ha usar amb cura
Necessitareu crear el fitxer /etc/fstab.
# editor /etc/fstab
Aquest és un exemple que podeu modificar per que s'ajuste a los vostres necessitats:
# /etc/fstab: informació estàtica del sistema de fitxers. # # s. fitxers punt muntatge tipus opcions dump passades /dev/XXX / ext3 defaults 0 1 /dev/XXX /boot ext3 ro,nosuid,nodev 0 2 /dev/XXX none swap sw 0 0 proc /proc proc defaults 0 0 /dev/fd0 /media/floppy auto noauto,rw,sync,user,exec 0 0 /dev/cdrom /media/cdrom iso9660 noauto,ro,user,exec 0 0 /dev/XXX /tmp ext3 rw,nosuid,nodev 0 2 /dev/XXX /var ext3 rw,nosuid,nodev 0 2 /dev/XXX /usr ext3 rw,nodev 0 2 /dev/XXX /home ext3 rw,nosuid,nodev 0 2
Utilitzeu mount -a per muntar tot el sistema de
fitxers que heu especificat al vostre /etc/fstab,
o bé munteu cada sistema de fitxers de forma individual:
# mount /path # e.g.: mount /usr
Els sistemes Debian tenen punts de muntatge pels dispositius extraïbles
a /media, però manté enllaços per raons de
compatibilitat a /. Creeu aquests si els necessiteu,
per exemple:
# cd /media # mkdir cdrom0 # ln -s cdrom0 cdrom # cd / # ln -s media/cdrom
Podeu muntar el sistema de fitxers proc varies vegades i a llocs arbitraris,
però s'espera tenir el /proc. Si no utilitzeu
mount -a, assegureu-vos de muntar proc abans
de continuar:
# mount -t proc proc /proc
L'ordre ls /proc ha de mostrar ara un directori
no buit. Si això fallés, podeu provar de muntar proc des de fora
del chroot:
# mount -t proc proc /mnt/debinst/proc
Hi ha una opció al fitxer /etc/default/rcS que determina
si el sistema interpretarà que el rellotge intern està en UTC o en
horari local. L'ordre següent permetrà configurar i triar la vostra zona
horària.
# editor /etc/default/rcS # dpkg-reconfigure tzdata
Per configurar la xarxa, editeu
/etc/network/interfaces,
/etc/resolv.conf,
/etc/hostname i
/etc/hosts.
# editor /etc/network/interfaces
Ací teniu alguns exemples senzills de
/usr/share/doc/ifupdown/examples:
###################################################################### # /etc/network/interfaces -- fitxer de configuració per ifup(8), ifdown(8) # Llegiu la pàgina del manual de interfaces(5) per veure quines # opcions teniu al vostre abast. ###################################################################### # Sempre voldrem la interfície loopback # auto lo iface lo inet loopback # Per utilitzar dhcp: # # auto eth0 # iface eth0 inet dhcp # Un exemple de configuració amb IP estàtica (broadcast i gateway són # opcionals): # # auto eth0 # iface eth0 inet static # address 192.168.0.42 # network 192.168.0.0 # netmask 255.255.255.0 # broadcast 192.168.0.255 # gateway 192.168.0.1
Introduïu el nom del(s) vostre(s) servidor(s) de noms a
/etc/resolv.conf:
# editor /etc/resolv.conf
Un exemple senzill de /etc/resolv.conf:
search hqdom.local nameserver 10.1.1.36 nameserver 192.168.9.100
Introduïu el nom del vostre sistema (de 2 a 63 caràcters):
# echo DebianHostName > /etc/hostname
I un fitxer /etc/hosts bàsic amb suport IPv6:
127.0.0.1 localhost 127.0.1.1 DebianHostName # Les línies següents són les desitjables per màquines amb suport IPv6 ::1 ip6-localhost ip6-loopback fe00::0 ip6-localnet ff00::0 ip6-mcastprefix ff02::1 ip6-allnodes ff02::2 ip6-allrouters ff02::3 ip6-allhosts
Si teniu vàries targetes de xarxa, ordeneu els noms dels mòduls dels
controladors al fitxer /etc/modules amb l'ordre
desitjat. A l'arrencada, cada targeta s'associarà amb el nom de
la interfície (eth0, eth1, etc.) que esperàveu.
El debootstrap haurà creat un fitxer /etc/apt/sources.list
molt bàsic que permetrà instal·lar paquets addicionals. Per altra banda,
potser voldreu afegir alguns fonts addicionals, per exemple per
el codi font des paquets i les actualitzacions de seguretat:
deb-src http://ftp.es.debian.org/debian squeeze main deb http://security.debian.org/ squeeze/updates main deb-src http://security.debian.org/ squeeze/updates main
Recordeu d'executar aptitude update després de
fer els canvis a la llista de fonts.
Per configurar els vostres paràmetres locals per utilitzar un idioma
que no sigui l'anglès, instal·leu el paquet de suport
locales i configureu-lo. En aquest moment es recomana
utilitzar els locales amb UTF-8.
# aptitude install locales # dpkg-reconfigure locales
Per configurar el vostre teclat (si fa falta):
# aptitude install console-data # dpkg-reconfigure console-data
Mireu que el teclat no es pot configurar mentre esteu al chroot, sinó que estarà configurat quan reinicia de nou.
Si intenteu arrencar aquest sistema, probablement voldreu un nucli Linux i una carregador d'arrencada. Identifiqueu si hi ha algun nucli pre-empaquetat amb:
# apt-cache search linux-image
Si intenteu fer ús d'un nucli pre-empaquetat, potser voldreu crear un
fitxer de configuració /etc/kernel-img.conf abans
de fer-ho. Ací teniu un fitxer d'exemple:
# Substitució de l'administració d'imatges del nucli # Trobareu més detalls a kernel-img.conf(5) do_symlinks = yes relative_links = yes do_bootloader = yes do_bootfloppy = no do_initrd = yes link_in_boot = no
Trobareu informació detallada d'aquests fitxers i de les seves opcions a
la seva pàgina de manual, que podeu trobar-la després d'instal·lar el
paquet kernel-package. Us recomanem que comproveu
que els valors són els apropiats pel vostre sistema.
Si voleu utilitzar el grub com a carregador
d'arrencada, podeu donar-li el valor “no” a l'opció
do_bootloader. Per actualitzar automàticament el
vostre /boot/grub/menu.lst quan instal·leu o
esborreu un nucli de Debian, afegiu les línies següents:
postinst_hook = update-grub postrm_hook = update-grub
Pel carregador de l'arrencada lilo, s'ha de donar
el valor “yes” a l'opció do_bootloader.
Aleshores instal·leu el paquet del nucli que trieu fent ús del nom del paquet.
# aptitude install linux-image-2.6.32-arch-etc
Si no creeu un fitxer /etc/kernel-img.conf abans
d'instal·lar un nucli pre-empaquetat, aleshores se us farà algunes
preguntes a la instal·lació que van dirigides a fer-ho.
Per aconseguir que el vostre sistema Debian GNU/Linux arrenqui, configureu el carregador d'arrencada per que carregui el nucli instal·lat a la partició. Fixeu-vos que debootstrap no instal·la cap carregador d'arrencada, encara que podeu utilitzar l'aptitude dins el chroot per tal de fer-ho.
Comproveu la informació de info grub o
man lilo.conf per com configurar el carregador
d'arrencada. Si el vostre sistema era ja Debian, afegiu una entrada per
la instal·lació al vostre fitxer existent menu.lst o
lilo.conf. Pel lilo.conf,
podeu copiar-lo al nou sistema i editar-lo allí. Després de editar-lo,
executeu lilo (recordeu que utilitzarà el
lilo.conf relatiu al sistema des d'on el crideu).
Instal·lar i configurar el grub és tan fàcil com:
# aptitude install grub
# grub-install /dev/hda
# update-grub
La segona ordre instal·larà el grub (en aquest cas al
MBR de hda). L'última ordre crearà un fitxer correcte
i funcional a /boot/grub/menu.lst.
Tingueu en compte que això assumeix que s'ha creat un fitxer de dispositius
/dev/hda. Hi ha mètodes alternatius per instal·lar
grub, però aquests estan fora l'abast d'aquest apèndix.
Ací teniu un exemple bàsic de /etc/lilo.conf:
boot=/dev/hda6root=/dev/hda6install=menu delay=20 lba32 image=/vmlinuz initrd=/initrd.img label=Debian
Depenent de quin carregador de l'arrencada seleccioneu, podeu fer
alguns canvis addicionals a l'/etc/kernel-img.conf.
Pel carregador grub, hauríeu de canviar l'opció
do_bootloader a “no”.
I per configurar automàticament el
/boot/grub/menu.lst al instal·lar o esborrar
nuclis de Debian, afegiu les línies següents:
postinst_hook = update-grub postrm_hook = update-grub
Pel carregador lilo, el valor de
do_bootloader s'ha de deixar en “yes”.
Com ja s'ha dit abans, el sistema instal·lat serà molt bàsic. Si us agradaria tenir un sistema més madur, hi ha un mètode fàcil per instal·lar tots els paquets de prioritat “standard”:
# tasksel install standard
Per suposat, podeu utilitzar l'aptitude per instal·lar paquets de forma individual.
Després de la instal·lació hi ha un munt de paquets descarregats a
/var/cache/apt/archives/. Podeu alliberar espai
al disc executant:
# aptitude clean