Debian no imposa cap requeriment més enllà dels requeriments que demana el nucli Linux i el conjunt de ferramentes GNU. Per això, qualsevol arquitectura o plataforma per la qual s'haja portat el nucli Linux, les libc, gcc, etc. i per la qual s'haja portat Debian, es pot executar Debian. Visiteu la pàgina dels ports http://www.debian.org/ports/i386/ per obtenir més detalls dels sistemes on l'arquitectura Intel x86 s'ha comprovat amb Debian.
Més que intentar descriure totes les configuracions diferents del maquinari que estan separades per Intel x86, aquesta secció conté informació general i apunts d'on trobar més informació.
Debian 6.0 suporta onze arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com “sabors”.
| Arquitectura | Nom a Debian | Subarquitectura | Sabor |
|---|---|---|---|
| Basada en Intel x86 | i386 | ||
| AMD64 & Intel EM64T | amd64 | ||
| ARM | armel | Intel IOP32x | iop32x |
| Intel IXP4xx | ixp4xx | ||
| Marvell Kirkwood | kirkwood | ||
| Marvell Orion | orion5x | ||
| Versatile | versatile | ||
| HP PA-RISC | hppa | PA-RISC 1.1 | 32 |
| PA-RISC 2.0 | 64 | ||
| Intel IA-64 | ia64 | ||
| MIPS (big endian) | mips | SGI IP22 (Indy/Indigo 2) | r4k-ip22 |
| SGI IP32 (O2) | r5k-ip32 | ||
| MIPS Malta (32 bits) | 4kc-malta | ||
| MIPS Malta (64 bits) | 5kc-malta | ||
| MIPS (little endian) | mipsel | Cobalt | cobalt |
| MIPS Malta (32 bits) | 4kc-malta | ||
| MIPS Malta (64 bits) | 5kc-malta | ||
| IBM/Motorola PowerPC | powerpc | PowerMac | pmac |
| PReP | prep | ||
| Sun SPARC | sparc | sun4u | sparc64 |
| sun4v | |||
| IBM S/390 | s390 | IPL de VM-reader i DASD | generic |
| IPL from tape | tape |
Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura Intel x86. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian.
La informació completa pertinent als dispositius suportats es pot trobar al COM ES FA de compatibilitat de maquinari de Linux. Aquesta secció merament destaca els detalls principals.
Casi tots els processadors basats en x86 (IA-32) en ús als ordinadors personals estan suportats, incloses totes les varietats de les sèries «Pentium» d'Intel. Açò també inclou els processadors de 32 bits AMD i VIA (antic Cyrix), i els processadors com l'Athlon XP i l'Intel P4 Xeon.
D'altra banda, Debian GNU/Linux squeeze no funcionarà en processadors 386 o anteriors. Malgrat el nom de l'arquitectura «i386», suport pels processadors reals 80386 (i els seus clons), es va abandonar amb el llançaments de Debian Sarge (r3.1)[2]. (Cap versió de Linux ha suportat mai els xips 286 o anteriors de la sèrie). Tots els i486 i posteriors estan encara suportats[3].
Si el vostre sistema te un processador de 64 bits de les families AMD64 o Intel EM64T, possiblement voldreu utilitzar l'instal·lador per l'arquitectura amd64 en comptes de l'instal·lador de l'arquitectura i386 (32 bits).
El bus del sistema és part de la placa base, permetent a la CPU comunicar-se amb els perifèrics tals com els dispositius d'emmagatzemament. El vostre ordinador ha d'usar ISA, EISA, PCI, PCIe o VESA Local Bus (VLB, alguns cops anomenat el bus VL). Imprescindiblement tots els ordinadors personals venuts als últims anys utilitza un d'aquests.
També estan suportats els ordinadors portàtils i avui en dia la majoria funcionen sense modificacions. En el cas que el portàtil contingui maquinari especialitzat o propietari, algunes funcions especifiques poden no estar suportades. Per vore si el vostre ordinador portàtil funciona correctament amb GNU/Linux, visiteu les pàgines d'ordinadors portàtils amb Linux
El suport de processadors múltiples — també anomenat “multiprocés simètric” o SMP — està disponible per aquesta arquitectura. La imatge del nucli estàndard de Debian 6.0 s'ha compilat amb suport SMP-alternatives. Açò vol dir que el nucli detecta el nombre de processadors (o nuclis de processador) i que automàticament desactivarà l'SMP a sistemes amb un processador.
La variant 486 de la imatge del nucli dels paquets de Debian per Intel x86 no es compila amb suport SMP.
Hauríeu d'utilitzar una interfície de pantalla compatible amb VGA per la consola del terminal. Quasi totes les targetes gràfiques modernes són compatibles amb VGA. Estàndards antics com CGA, MDA, o HGA haurien de funcionar, assumint que no necessiteu suport X11. Fixeu-vos que les X11 no es fan servir al procés d'instal·lació descrit en aquest document.
El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org. La majoria de les targetes de vídeo AGP, PCI i PCIe funcionen a X.Org. Podeu trobar detalls dels busos, targetes, monitors i dispositius senyaladors a http://xorg.freedesktop.org/. Debian 6.0 ve amb la versió 7.5 de les X.Org.
Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament. Inclou la majoria de targetes PCI i PCMCIA. Moltes targetes ISA antigues també són suportades.
Tal i com passa amb l'XDSI, el protocol D-channel per a les (antigues)
German 1TR6 no és suportat; debian-installer tampoc suporta les plaques Spellcaster
BRI ISDN. L'XDSI funciona, però no durant la instal·lació.
La gestió de xarxes sense fils en general també funciona, i hi ha un nombre creixent d'adaptadors per a diverses targetes suportades oficialment al nucli Linux, tot i que moltes requereixen carregar microprogramari. Si fes falta el mircroprogramari, l'instal·lador demanarà que el carregueu. Vegeu Secció 6.4, “Carregar microprogramari no inclòs a l'instal·lador” per més informació de com carregar el microprogramari durant l'instal·lació.
El suport per xarxes sense fils xifrades durant la instal·lació està actualment limitat a WEP. Si el vostre punt d'accés fa servir un xifrat més fort, no es pot fer servir durant l'instal·lació.
Si hi ha cap problema amb la xarxa sense fils i no hi ha cap altre NIC que pugueu fer servir durant l'instal·lació, encara es possible instal·lar Debian GNU/Linux utilitzant la imatge completa d'un CD-ROM o DVD. Seleccioneu l'opció de no configurar la xarxa i instal·leu només aquells paquets que estiguin disponibles al CD/DVD. Podreu instal·lar el controlador i el microprogramari que necessiteu quan la instal·lació s'hagi completat (després de reiniciar) i configurar la xarxa manualment.
En alguns casos, el controlador que necessiteu no estarà disponible en un
paquet Debian. Haureu de buscar si hi ha disponible el codi font a Internet
i, si hi és, compilar-lo. Com fer-ho està fora de l'abast d'aquest manual.
Si no hi ha disponible cap controlador per a Linux,
l'últim recurs que teniu és utilitzar el paquet
ndiswrapper, el qual us permet utilitzar-ne un de
Windows.
El suport per terminals braille està determinat pel suport trobat a
brltty. La majoria de pantalles funcionen sota
brltty, connectades via qualsevol port serie, USB
o bluetooth. Els detalls dels dispositius suportats es poden trobar al
lloc web de brltty.
Debian GNU/Linux 6.0 es distribueix amb brltty versió
4.1.
El suport per maquinari de síntesi de veu es proveït pel paquet
speakup. speakup només
suporta targetes integrades i dispositius externs connectats al port
serie (adaptadors USB o serie-a-USB no són suportats). Els detalls del
maquinari suportat per síntesi de veu es pot trobar al
lloc web de speakup.
Debian GNU/Linux 6.0 es distribueix amb speakup versió
3.1.4.
El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema.
El maquinari USB generalment funciona correctament, només alguns teclats USB necessiten configuració addicional (consulteu Secció 3.6.4, “Aspectes del maquinari que cal tenir en compte”).
De nou, consulteu el Linux Hardware Compatibility HOWTO per a esbrinar si el vostre maquinari específic funciona a Linux.
[2] Hem intentat evitar-ho durant molt de temps, però s'ha fet necessari degut a una sèrie desafortunada de problemes amb el compilador i el nucli, començant amb un error de programació a la ABI C++ donada pel GCC. Encara haurieu de poguer executar Debian GNU/Linux a processadors 80386 si compileu el vostre nucli i compileu tots els paquets des de les fonts, però això és fora de l'abast d'aquest manual.
[3] Molts paquets Debian aniran més ràpid a ordinadors moderns com a efecte secundari positiu d'abandonar el suport per aquests xips antics. El i486, introduït a 1989, té tres opcodes (bswap, cmpxchg i xadd) que l'i386, introduït a 1986, no tenia. Abans aquests no es podien utilitzar fàcilment als paquets Debian; ara sí.