Aquesta secció explica el procés de configuració prèvia a la instal·lació del maquinari, si s'escau, que cal fer abans d'instal·lar Debian. Normalment es tracta de fer comprovacions dels ajusts del microprogramari del sistema, i de vegades de canviar-los. El “microprogramari” és el programari bàsic emprat pel maquinari; és absolutament necessari durant el procés d'arrencada (després d'engegar l'ordinador). Els problemes de maquinari coneguts que afecten la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema també s'indiquen.
La BIOS proveeix les funcions bàsiques que es necessiten per arrencar la vostra màquina per permetre al vostre sistema operatiu accedir al maquinari. El vostre sistema probablement proveeix un menú de configuració que s'utilitza per configurar la BIOS. Abans d'instal·lar, assegureu-vos que la vostra BIOS està correctament configurada; no fer-ho pot portar a fallades intermitents que incapacite per instal·lar Debian.
La resta d'aquesta secció s'ha agafat de http://www.faqs.org/faqs/pc-hardware-faq/part1/, responent a la pregunta, «Com entre al menú de configuració del CMOS?». Si accediu al menú de configuració de la BIOS (o «CMOS») depèn del programador del programari de la BIOS:
Tecla Supr al POST (prova d'autoverificació a l'arrencada)
Tecles Ctrl+Alt+Esc, o Supr al POST
Tecla Esc al POST
Tecles Ctrl+Alt+Insert després Ctrl+Alt+Supr
Tecles Ctrl+Alt+Esc o Ctrl+Alt+S o F1
Podeu trobar més informació de com activar altres rutines de BIOS a http://www.tldp.org/HOWTO/Hard-Disk-Upgrade/install.html.
Algunes màquines Intel x86 no tenen menú de configuració a la BIOS. Aquestes necessiten d'un programa de configuració del CMOS. Si no teniu el disc d'instal·lació i/o diagnòstics, podeu provar a utilitzar programari de prova o programari gratuït. Proveu de buscar a ftp://ftp.simtel.net/pub/simtelnet/msdos/.
Molts menús de configuració de les BIOS permeten seleccionar els dispositius
que s'utilitzaran per iniciar el sistema. Canvieu-ho per buscar un sistema
operatiu arrencable a A: (el primer disquet),
aleshores opcionalment el primer CD-ROM (possiblement amb el nom
D: o E:), i aleshores de
C: (el primer dur). Aquests paràmetres permeten
l'arrencada del disquet o CD-ROM, que són dos dels més comuns dispositius
d'arrencada per instal·lar Debian.
Si disposeu d'una controladora SCSI nova i disposeu d'un CD-ROM connectat a ella, normalment podreu arrencar del CD-ROM. Tot el que heu de fer és habilitar l'arrencada del CD-ROM a la BIOS de la vostra controladora SCSI.
Una altra opció freqüent és arrencar d'un dispositiu emmagatzemament USB (també es diu llapis de memòria o clau USB). Algunes BIOS poden arrencar directament d'un dispositiu USB, però d'altres no. Podríeu necessitar configurar la vostra BIOS per que arrenqués des d'un “disc extraïble” o bé d'un “USB-ZIP” per poder arrencar del dispositiu USB.
Ací trobareu alguns detalls de com triar l'ordre d'arrencada. Recordeu de canviar l'ordre d'arrencada després d'instal·lar Linux per poder reiniciar el vostre ordinador des del disc dur.
Quan s'engegue el vostre ordinador, premeu les tecles per entrar a la BIOS. Sovint, és la tecla Supr. Consulteu la documentació del vostre maquinari per conèixer les tecles exactes.
Busqueu l'ordre d'arrencada a la vostra utilitat de configuració. El lloc on es trobe depèn de la vostra BIOS, però heu de buscar un camp que te una llista de discs.
Les opcions més comuns a maquines IDE són C, A, CD-ROM o A, C, CD-ROM.
C és el disc dur, i A és el disquet.
Canvieu l'ordre d'arrencada de manera que tingueu primer el CD-ROM o el disquet. Normalment, les tecles Re Pàg o Av Pàg van desplaçant-se per les opcions possibles.
Deseu els vostres canvis. Les instruccions a la pantalla us diran com desar els canvis al vostre ordinador.
Quan el vostre ordinador comença, premeu les tecles per entrar a la utilitat de configuració SCSI.
Podeu arrencar la utilitat de configuració SCSI després de comprovar la memòria i veure el missatge de com arrencar la utilitat de la BIOS a l'arrencar l'ordinador.
Les combinacions de tecles depenen de la utilitat. Sovint són Ctrl+F2. Consulteu la documentació del vostre maquinari per conèixer les combinacions de tecles exactes.
Busqueu la utilitat per canviar l'ordre d'arrencada.
Configureu la utilitat de forma que el SCSI IDE del CD estigui al primer lloc a la llista.
Deseu els canvis. Les instruccions a la pantalla us diran com desar els canvis al vostre ordinador. Sovint es tracta de F10.
Algunes BIOS (com les BIOS Award) permeten fixar la velocitat del CD.
Eviteu-ho, i poseu la velocitat mínima. Si trobeu missatges d'error
seek failed, aquest podria ser el vostre problema.
Si el vostre sistema proveeix les dos, memòria estesa i expandida, configureu-ho de manera que tingueu el màxim possible d'estesa i el mínim possible d'expandida. Linux necessita memòria estesa i no pot fer ús de memòria expandida.
Deshabiliteu qualsevol característica d'avís davant virus que pugui donar-vos la vostra BIOS. Si teniu una placa base o altre maquinari especial, assegureu-vos que s'ha deshabilitat o extraieu-la físicament mentre executeu GNU/Linux. Aquestes no són compatibles amb GNU/Linux; és més, pels permisos del sistema de fitxers i la memòria protegida del nucli de Linux, pràcticament no es coneixen virus[5].
La vostra placa base pot facilitar shadow RAM o memòria cau per la BIOS. Podeu veure els paràmetres per «Video BIOS Shadow», «C800-CBFF Shadow», etc. Deshabiliteu tota la «shadow RAM». La «shadow RAM» s'utilitza per accelerar l'accés a les ROM a la vostra placa base i a algunes targetes controladores. Linux no utilitza questes ROM després d'arrencar ja que dona el seu programari de 32 bits en lloc del programari de 16 bits de les ROM. Deshabilitar la «shadow RAM» podria convertir-la en disponible per a programes com memòria normal. Deixar activada la «shadow RAM» podria interferir amb l'accés que fa Linux als dispositius físics.
Si la vostra BIOS us ofereix alguna cosa com «15–16 MB Memory Hole», desactiveu-ho. Linux espera trobar memòria allí si té aquesta RAM.
Es coneix de una placa base Intel Endeavor, la que te una opció que diu «LFB» o «Linear Frame Buffer». Te dos opcions: «Disabled» i «1 Megabyte». Configureu-ho a «1 Megabyte». Quan l'opció està deshabilitada, el disquet d'instal·lació no es llegeix correctament i el sistema acaba fallant. En el moment d'escriure aquest document, no s'enten que passa amb aquest dispositiu en particular — tan sols funciona amb aquesta opció i no sense ella.
Si la vostra placa base proveeix gestió avançada d'energia (APM), configureu de forma que la gestió d'energia es controle mitjançant APM. Deshabiliteu els modes «doze», «standby», «suspend», «nap», «sleep» i deshabiliteu el temporitzador d'apagat del disc. Linux pot controlar aquestos modes, i pot fer una millor gestió de l'energia que la BIOS.
Funcionalitats USB de la BIOS i teclats. Si en lloc d'un teclat de tipus AT teniu un model USB, potser haureu d'habilitar l'emulació antiga de teclats AT en la configuració de la BIOS. Feu això només si el sistema d'instal·lació no pot fer funcionar el teclat en mode USB. Recíprocament, en alguns sistemes (especialment en els portàtils) potser caldrà deshabilitar el suport antic d'USB si el teclat no respon. Consulteu el manual de la placa base i cerqueu, a la BIOS, les opcions “Legacy keyboard emulation” o “USB keyboard support”.
[5] Després de la instal·lació podeu activar la protecció del sector d'arrencada si voleu. Açò no és cap mesura addicional de seguretat a Linux, però si utilitzeu Windows, pot prevenir una catàstrofe. No hi ha necessitat de utilitzar el Master Boot Record (MBR) després de configurar el gestor d'arrencada.