Els fragments de configuració emprats en aquest apèndix també són a l'abast com un exemple de fitxer de configuració prèvia a ../example-preseed.txt.
Tingueu en compte que aquest exemple es basa en una instal·lació per a una arquitectura Intel x86. Si l'arquitectura és diferent, alguns dels exemples (com la selecció del teclat i la instal·lació del carregador) poden no ser adients i hauran de substituir-se per paràmetres de configuració adequats a l'arquitectura en qüestió.
L'ajust dels valors de localització només funcionaran si empreu la configuració prèvia de l'initrd. En tota la resta de mètodes el fitxer sols es carregarà després d'haver respost aquestes preguntes.
Es pot fer servir el locale per especificar tant la llengua com el país; pot
estar format per qualsevol combinació d'una llengua disponible al debian-installer i un
país reconegut. Si la combinació no és un locale vàlid, l'instal·lador
seleccionarà automàticament un locale vàlid amb l'idioma triat.
Per especificar el locale com un paràmetre d'arrencada, empreu
locale=.
ca_ES
Tot i que aquest mètode és molt fàcil d'emprar, no permet la configuració prèvia de totes les combinacions possibles d'idioma, país i locale[29]. Per tant, podeu establir un configuració prèvia individual per a cada valor. També podeu especificar l'idioma i el país com a paràmetres d'arrencada.
# La configuració prèvia només del locale estableix idioma, país i locale. d-i debian-installer/locale string ca_ES # També podeu configurar-los individualment per a major flexibilitat. #d-i debian-installer/language string ca #d-i debian-installer/country string ES #d-i debian-installer/locale string ca_AD.UTF-8 # Podeu especificar altres locales a generar. #d-i localechooser/supported-locales en_US.UTF-8, nl_NL.UTF-8
La configuració del teclat consisteix en la selecció d'una arquitectura i
un mapa de teclat. En la majoria de casos l'arquitectura de teclat correcta
és seleccionada per defecte, de manera que normalment no cal configurar-la
prèviament. El mapa de teclat ha de ser conegut pel debian-installer per a l'arquitectura
de teclat seleccionada.
# Selecció del teclat. #d-i console-tools/archs select at d-i console-keymaps-at/keymap select es # Exemple per a una arquitectura de teclat diferent #d-i console-keymaps-usb/keymap select mac-usb-es
Per a ometre la configuració prèvia del teclat, empreu
console-tools/archs amb
skip-config.
Això farà que romanga actiu el mapa de teclat del nucli.
Els canvis en l'estrat d'entrada dels nuclis 2.6 han fet pràcticament
obsoleta l'arquitectura de teclat. Per als nuclis 2.6 normalment s'ha de
seleccionar un mapa de teclat “PC” (at).
Sens dubte, la configuració prèvia de la xarxa no funcionarà si carregueu el fitxer de configuració des de la xarxa. Però va molt bé si esteu carregant-lo des d'un CD o una memòria USB. Si ho feu des de la xarxa, podeu indicar-li al nucli els paràmetres d'arrencada de configuració de la xarxa.
Si necessiteu seleccionar una interfície en concret per tal
d'arrencar per xarxa abans de carregar un fitxer de configuració
prèvia des de la xarxa, useu un paràmetre d'arrencada com
interface=.
eth1
Malgrat que normalment la configuració prèvia de la xarxa no es possible quan s'està utilitzant una configuració prèvia (utilitzant “preseed/url”), en aquest cas podeu utilitzar el procediment per evitar-ho, per exemple si voleu configurar una adreça estàtica per la interfície de xarxa. Aquest procediment és per forçar que la configuració de xarxa s'execute altra vegada després de haver carregat el fitxer de preconfiguració creant un guió “preseed/run” amb les ordres següents:
killall.sh; netcfg
Les variables de debconf següents són rellevants per a configuracions de xarxa.
# Inhabilita completament la configuració de la xarxa. Açò és útil per a # instal·lacions de CD-ROM en dispositius sense connexió on les preguntes # sobre la xarxa, els avisos i els temps d'espera resulten molests. #d-i netcfg/enable boolean false # Si és possible, el netcfg escollirà una interfície que tinga un enllaç. # El següent evita que es mostre una llista si hi ha més d'una interfície. d-i netcfg/choose_interface select auto # Si voleu seleccionar una interfície concreta: #d-i netcfg/choose_interface select eth1 # Si teniu un servidor dhcp lent i l'instal·lador finalitza l'espera, això # us pot ser d'utilitat. #d-i netcfg/dhcp_timeout string 60 # Si preferiu configurar la xarxa a mà, tragueu-li el comentari a aquesta # línia i la configuració de la xarxa estàtica que hi ha a continuació. #d-i netcfg/disable_dhcp boolean true # Si voleu que el fitxer de configuració prèvia funcioni en sistemes amb i # sense servidor dhcp, tragueu-li el comentari a aquestes línies i la # configuració de la xarxa estàtica que hi ha a continuació. #d-i netcfg/dhcp_failed note #d-i netcfg/dhcp_options select Configure network manually # Configuració de la xarxa estàtica. #d-i netcfg/get_nameservers string 192.168.1.1 #d-i netcfg/get_ipaddress string 192.168.1.42 #d-i netcfg/get_netmask string 255.255.255.0 #d-i netcfg/get_gateway string 192.168.1.1 #d-i netcfg/confirm_static boolean true # Qualsevol nom d'ordinador principal i de domini assignats amb el dhcp tenen # preferència sobre els valors indicats aquí. Tanmateix, establir aquests # encara evitarà que es mostren qüestions fins i tot si els valors provenen # del dhcp. d-i netcfg/get_hostname string unassigned-hostname d-i netcfg/get_domain string unassigned-domain # Per deshabilitar el molest diàleg sobre la clau WEP. d-i netcfg/wireless_wep string # El fastigós nom del servidor dhcp que alguns ISP empren com a contrasenya. #d-i netcfg/dhcp_hostname string radish # Si necessiteu microprogramari no lliure (non-free) per fer funcionar la # xarxa o altres components, podeu configurar l'instal·lador perquè intenti # carregar-lo sempre, sense preguntar-ho. O es pot canviar a «false» per # desactivar la pregunta. #d-i hw-detect/load_firmware boolean true
Fixeu-vos que netcfg determinarà automàticament la màscara
de la xarxa si no heu configurat netcfg/get_netmask
prèviament. En aquest cas, en instal·lacions automàtiques, s'ha de marcar la
variable com a seen. De forma similar,
netcfg triarà una adreça apropiada si no definiu
netcfg/get_gateway. Excepcionalment podeu definir
netcfg/get_gateway com a “none” per
indicar que no s'hauria d'utilitzar cap passarel·la.
# Empreu els paràmetres següents si voleu emprar el component «network-console» # per a instal·lar remotament mitjançant SSH. Açò només té sentit si voleu # continuar amb la instal·lació de forma manual. #d-i anna/choose_modules string network-console #d-i network-console/password password r00tme #d-i network-console/password-again password r00tme
Segons el mètode d'instal·lació, un servidor rèplica es pot emprar per
a descarregar components addicionals de l'instal·lador, per instal·lar
el sistema base, i com configurar el fitxer
/etc/apt/sources.list del sistema instal·lat.
El paràmetre mirror/suite determina el conjunt de
programes del sistema.
El paràmetre mirror/udeb/suite determina el conjunt
de components addicionals que emprarà l'instal·lador. Això només és útil
si els components es descarreguen realment des de la xarxa i han de
correspondre amb el conjunt d'eines emprat per construir l'initrd per al
mètode d'instal·lació emprat en la instal·lació. Normalment l'instal·lador
escollirà automàticament el valor correcte i no hauria de ser necessari
establir aquest paràmetre.
# Si seleccioneu ftp, no cal definir la cadena mirror/country. #d-i mirror/protocol string ftp d-i mirror/country string manual d-i mirror/http/hostname string ftp.es.debian.org d-i mirror/http/directory string /debian d-i mirror/http/proxy string # Conjunt de programes que s'instal·larà. #d-i mirror/suite string testing # Conjunt de programes que s'emprarà per a carregar components de # l'instal·lador (opcional). #d-i mirror/udeb/suite string testing
# Controla si el rellotge està o no fixat a UTC. d-i clock-setup/utc boolean true # Podeu donar-li qualsevol valor vàlid per $TZ; vegeu el contingut de # /usr/share/zoneinfo/ per als valors vàlids. d-i time/zone string US/Eastern # Controla si s'utilitza NTP per posar en hora el rellotge a la instal·lació. d-i clock-setup/ntp boolean true # Quin servidor d'NTP s'utilitzarà. El que hi ha per defecte quasi sempre és bo. #d-i clock-setup/ntp-server string ntp.example.com
La configuració prèvia per fer particions de discs durs està limitada
per les possibilitats oferides pel partman-auto. Podeu
o bé partir l'espai lliure existent al disc o bé el disc sencer. La
distribució del disc es pot determinar fent servir una recepta definida
prèviament, una de personalitzada procedent d'un fitxer recepta, o una
inclosa dins els fitxers de configuració prèvia.
Es poden crear configuracions prèvies amb RAID, LVM i xifrat, però no amb tota la flexibilitat possible de creació de particions que ofereix una instal·lació no preconfigurada.
Els exemples de sota només proporcionen informació bàsica de l'ús de
receptes. Per a una informació detallada consulteu els fitxers
partman-auto-recipe.txt i
partman-auto-raid-recipe.txt, inclosos al paquet
debian-installer.
Tots dos fitxers també es troben disponibles al
repositori de fonts
de debian-installer. Adoneu-vos que la funcionalitat disponible pot canviar
d'una versió a una altra.
La identificació dels discs depèn de l'ordre en què es carreguen llurs controladors. Si el sistema té més d'un disc, assegureu-vos que se seleccione el correcte abans d'utilitzar la configuració prèvia.
# Si el sistema disposa d'espai lliure podeu fer la partició només
# d'aquest espai. Només es tindrà en compte si «partman-auto/method»
# no està habilitat (a sota).
#d-i partman-auto/init_automatically_partition select biggest_free
# També podeu especificar el disc que es partirà. Si el sistema només té
# un disc l'instal·lador l'emprarà per defecte, altrament cal que indiqueu
# el dispositiu en el format tradicional, no en el de devfs (per exemple,
# «/dev/hda» o «/dev/sda» en lloc de «/dev/discs/disc0/disc»).
# Per exemple, per emprar el primer disc SCSI/SATA:
#d-i partman-auto/disk string /dev/sda
# Addicionalment, haureu d'especificar el mètode a utilitzar.
# Els mètodes disponibles actualment són:
# - regular: empra el tipus de partició típics de l'arquitectura
# - lvm: empra LVM per a particionar el disc
# - crypto: empra LVM a dins d'una partició xifrada
d-i partman-auto/method string lvm
# Si un dels discs que s'ha de partir automàticament conté una
# configuració LVM antiga, l'usuari rebrà un avís. Això es pot
# desactivar amb una configuració prèvia...
d-i partman-lvm/device_remove_lvm boolean true
# El mateix és aplicable a RAID per programari ja existent:
d-i partman-md/device_remove_md boolean true
# I el mateix per la confirmació d'escriptura a particions lvm.
d-i partman-lvm/confirm boolean true
# Podeu triar un dels tres tipus de partició predefinits:
# - atomic: tots els fitxers en una partició
# - home: partició /home separada
# - multi: particions /home, /usr, /var i /tmp separades
d-i partman-auto/choose_recipe select atomic
# O indicar-ne una pròpia...
# Si podeu obtenir un fitxer de recepta per a l'entorn de l'instal·lador,
# podeu simplement apuntar-hi.
#d-i partman-auto/expert_recipe_file string /hd-media/recipe
# Si no, podeu posar una recepta sencera en una línia (lògica). Aquest exemple
# crea una petita partició /boot, un espai d'intercanvi adient, i empra la
# resta de l'espai per a la partició arrel:
#d-i partman-auto/expert_recipe string \
# boot-root :: \
# 40 50 100 ext3 \
# $primary{ } $bootable{ } \
# method{ format } format{ } \
# use_filesystem{ } filesystem{ ext3 } \
# mountpoint{ /boot } \
# . \
# 500 10000 1000000000 ext3 \
# method{ format } format{ } \
# use_filesystem{ } filesystem{ ext3 } \
# mountpoint{ / } \
# . \
# 64 512 300% linux-swap \
# method{ swap } format{ } \
# .
# El format complet de les receptes es troba documentat al fitxer
# «partman-auto-recipe.txt» inclós al paquet «debian-installer» i disponible
# al repositori de fonts de l'instal·lador. També s'hi documenta com
# especificar paràmetres com etiquetes per als sistemes de fitxers, noms
# per als grups de volum i quins dispositius incloure en un grup de volum.
# Això fa que el partman particione automàticament sense demanar confirmació,
# amb la condició que haguéssiu dit d'utilitzar un dels mètodes de dalt.
d-i partman-partitioning/confirm_write_new_label boolean true
d-i partman/choose_partition select finish
d-i partman/confirm boolean true
d-i partman/confirm_nooverwrite boolean true
També podeu utilitzar la configuració prèvia per configurar les particions a una matriu RAID per programari. Els nivells de RAID suportats són 0, 1, 5, 6 i 10, creant matrius degradades i especificant els dispositius de reemplaçament. Si esteu fent ús de RAID 1, podeu fer la configuració prèvia de grub per instal·lar tots els dispositius que s'utilitzen a la matriu; vegeu Secció B.4.11, “Instal·lació del carregador d'arrencada”.
És molt fàcil equivocar-se en aquest tipus de partició automatitzada.
A més es tracta d'una funcionalitat que no rep molta atenció per part dels
desenvolupadors del debian-installer. La responsabilitat d'aconseguir les receptes
correctes (de forma que tinguin sentit i no entren en conflicte) recau en
l'usuari. Comproveu el fitxer /var/log/syslog si teniu
algun problema.
# A «method» se li hauria de donar el valor "raid".
#d-i partman-auto/method string raid
# Especifica quins discs s'han de partir. Tots acabaran amb la
# mateixa disposició, per tant tan sols funcionarà si els discs tenen
# la mateixa mida.
#d-i partman-auto/disk string /dev/sda /dev/sdb
# A continuació necessiteu especificar quines particions físiques
# s'utilitzaran.
#d-i partman-auto/expert_recipe string \
# multiraid :: \
# 1000 5000 4000 raid \
# $primary{ } method{ raid } \
# . \
# 64 512 300% raid \
# method{ raid } \
# . \
# 500 10000 1000000000 raid \
# method{ raid } \
# .
# Per acabar necessiteu especificar com s'utilitzaran les particions
# prèviament definides a al configuració del RAID. Recordeu d'utilitzar
# els números de partició correctes per particions lògiques. S'admeten
# els nivells RAID 0, 1, 5, 6 i 10, separant-ne els dispositius amb «#».
# Els paràmetres són:
# <raidtype> <devcount> <sparecount> <fstype> <mountpoint> \
# <devices> <sparedevices>
#d-i partman-auto-raid/recipe string \
# 1 2 0 ext3 / \
# /dev/sda1#/dev/sdb1 \
# . \
# 1 2 0 swap - \
# /dev/sda5#/dev/sdb5 \
# . \
# 0 2 0 ext3 /home \
# /dev/sda6#/dev/sdb6 \
# .
# Per a més informació vegeu el fitxer «partman-auto-raid-recipe.txt»
# inclós al paquet «debian-installer» i disponible al repositori de fonts
# de l'instal·lador.
# Açò fa que el partman particione automàticament sense demanar confirmació.
d-i partman-md/confirm boolean true
d-i partman-partitioning/confirm_write_new_label boolean true
d-i partman/choose_partition select finish
d-i partman/confirm boolean true
d-i partman/confirm_nooverwrite boolean true
Normalment, els sistemes de fitxers es munten emprant un identificador universalment únic (UUID) com a clau, el que permet que siguen muntats correctament encara que canvien els seus noms de dispositiu. Els UUID són llargs i difícils de llegir, així que l'instal·lador vos permet muntar els sistemes de fitxers basant-se en noms de dispositiu tradicionals o en etiquetes que els assigneu. Si demaneu a l'instal·lador que munte per etiquetes, els sistemes de fitxers que no en tinguen seran muntats pel seu UUID.
Els dispositius amb noms estables, com els volums lògics LVM, continuaran emprant llurs noms tradicionals en lloc de l'UUID.
Els noms tradicionals de dispositiu poden canviar amb l'ordre en què el nucli descobreix els dispositius en arrencar, causant que es munte el sistema de fitxers que no toca. De forma similar, es possible que les etiquetes coincidesquen en connectar un disc nou o una unitat USB, i aleshores el comportament del vostre sistema en arrencar serà aleatori.
# Per defecte es munta per UUID, però també podeu escollir «traditional» # per a emprar noms tradicionals de dispositiu, o «label» per a provar amb # les etiquetes dels sistemes de fitxers abans de recórrer a llurs UUID. #d-i partman/mount_style select uuid
No hi ha moltes coses que es puguin configurar prèviament en aquesta etapa de la instal·lació. Les úniques preguntes que hi ha fan referència a la instal·lació del nucli.
# Configura APT per a no instal·lar per defecte els paquets recomanats. # L'ús d'aquesta opció pot resultar en un sistema incomplet i només ha de # ser emprada per usuaris molt experimentats. #d-i base-installer/install-recommends boolean false # Selecciona el generador initramfs per crear els initrd per a nuclis 2.6. #d-i base-installer/kernel/linux/initramfs-generators string yaird # El (meta) paquet de la imatge del nucli a instal·lar; es pot utilitzar # "none" si no es vol instal·lar cap nucli. #d-i base-installer/kernel/image string linux-image-2.6-486
Es poden configurar prèviament el compte del superusuari i el nom i la contrasenya d'un usuari ordinari. Les contrasenyes es poden indicar bé de manera explícita o bé en forma de resums MD5.
Sigueu conscients que la configuració prèvia de contrasenyes no és completament segura ja que qualsevol persona amb accés al fitxer de configuració prèvia les podrà saber. Emprar resums MD5 es considera un poc millor a efectes de seguretat, però això pot generar, falsament, sensació de seguretat, car l'accés als resums MD5 permet els atacs de força bruta.
# No crear el compte de superusuari (l'usuari normal haurà de ser capaç # d'utilitzar sudo). #d-i passwd/root-login boolean false # De forma alternativa, per no crear el compte d'usuari normal. #d-i passwd/make-user boolean false # Contrasenya de superusuari, ben explícita #d-i passwd/root-password password r00tme #d-i passwd/root-password-again password r00tme # o bé xifrada fent servir una funció resum MD5. #d-i passwd/root-password-crypted password [MD5 hash] # Per crear un compte d'usuari normal. #d-i passwd/user-fullname string Usuari de Debian #d-i passwd/username string debian # Contrasenya de l'usuari normal, bé explícita #d-i passwd/user-password password insecure #d-i passwd/user-password-again password insecure # o bé xifrada fent servir un capolament MD5. #d-i passwd/user-password-crypted password [MD5 hash] # Crea el primer usuari amb el UID donat en comptes del predeterminat. #d-i passwd/user-uid string 1010 # El compte d'usuari s'afegirà a algun dels grups estàndard inicials. Per # a substituir-ho, utilitzeu açò. #d-i passwd/user-default-groups string audio cdrom video
Les variables passwd/root-password-crypted i
passwd/user-password-crypted també es poden
configurar prèviament posant “!” com a valor. En aquest cas,
el compte corresponent es deshabilitarà. Això pot ser convenient per al
compte de superusuari en cas que, evidentment, s'haja establert un altre
mètode per permetre les tasques d'administració o per entrar com a
superusuari (per exemple fent servir l'autenticació de la clau SSH o
el sudo).
Es pot capolar una contrasenya en MD5 amb la següent ordre.
$ printf "r00tme" | mkpasswd -s -m md5
La configuració del fitxer /etc/apt/sources.list i les
opcions bàsiques de configuració estan completament automatitzades segons el
mètode d'instal·lació emprat i les respostes a les preguntes prèvies.
Opcionalment podeu afegir altres repositoris (locals).
# Podeu instal·lar programari de contribució (contrib) i no lliure (non-free). #d-i apt-setup/non-free boolean true #d-i apt-setup/contrib boolean true # Elimineu aquest comentari si no voleu utilitzar una rèplica. #d-i apt-setup/use_mirror boolean false # Trieu quins serveis d'actualització voleu utilitzar; definiu les rèpliques a # utilitzar. Els valors mostrats baix són els valors predererminats normals. #d-i apt-setup/services-select multiselect security, volatile #d-i apt-setup/security_host string security.debian.org #d-i apt-setup/volatile_host string volatile.debian.org # Repositoris addicionals, local[0-9] disponibles #d-i apt-setup/local0/repository string \ # http://local.server/debian stable main #d-i apt-setup/local0/comment string local server # Habilita les línies deb-src #d-i apt-setup/local0/source boolean true # La URL de la clau pública del repositori local; heu de donar una clau o # l'apt es queixarà del repositori no autenticat i la línia al sources.list # es quedarà comentada. #d-i apt-setup/local0/key string http://local.server/key # Per defecte l'instal·lador requereix repositoris autenticats utilitzant # una clau gpg coneguda. Aquesta opció es pot utilitzar per deshabilitar # aquesta autenticació. Avís: És insegura, no es recomana. #d-i debian-installer/allow_unauthenticated boolean true
Podeu instal·lar qualsevol combinació de tasques que hi haja a l'abast. En aquest moment les tasques que hi ha són:
estàndard
escriptori
escriptori-gnome
escriptori-kde
servidor-web
servidor-impresió
servidor-dns
servidor-fitxers
servidor-correu
servidor-base-de-dades
portàtil
Podeu també no instal·lar cap tasca i forçar la instal·lació d'un
conjunt de paquets d'alguna altra manera. És recomanable incloure sempre
la tasca estàndard.
Si voleu instal·lar alguns paquets de forma individual a més a més dels
instal·lats per tasques, podeu utilitzar el paràmetre
pkgsel/include. El valor d'aquest paràmetre
pot ser una llista de paquets separats o bé per per comes o bé per espais,
que el podeu utilitzar de forma senzilla a la línia d'ordres del nucli.
#tasksel tasksel/first multiselect estàndard, servidor-web # Si es selecciona la tasca d'escriptori, s'instal·larà els escriptoris kde # i xfce, en comptes de l'escriptori per defecte, gnome. #tasksel tasksel/desktop multiselect kde, xfce # Paquets addicionals per instal·lar individualment #d-i pkgsel/include string openssh-server build-essential # Actualització dels paquets després del debootstrap. # Valors permesos: none, safe-upgrade, full-upgrade #d-i pkgsel/upgrade select none # Algunes versions de l'instal·lador poden enviar informes del programari # que heu instal·lat, i els programes que feu servir. Per defecte no # s'envia res, però fer-ho ajuda al projecte a determinar quins programes # són els més populars i incloure'ls en CD. #popularity-contest popularity-contest/participate boolean false
# El Grub és el carregador predeterminat (per a x86). Si voleu instal·lar # el lilo, elimineu aquest comntari: #d-i grub-installer/skip boolean true # Si tampoc voleu instal·lar el lilo, i no instal·lar cap carregador, # elimineu també aquest comentari: #d-i lilo-installer/skip boolean true # Amb alguna excepció per a esquemes inusuals de particionat, GRUB 2 és ara # el carregador per defecte. Si necessiteu l'antic GRUB per algun motiu, # descomenteu açò: #d-i grub-installer/grub2_instead_of_grub_legacy boolean false # Això, que és força segur de fer, fa que el grub s'instal·le automaticament # al MBR si no es detecta cap altre sistema operatiu a la màquina. d-i grub-installer/only_debian boolean true # Aquesta fa que grub-installer instal·le al MBR si també troba algun altre # SO, que és menys segur, ja que podria no ser capaç d'arrancar l'altre SO. d-i grub-installer/with_other_os boolean true # Com alternativa, si voleu instal·lar-lo a un lloc diferent de l'MBR, # elemineu el comentari i editeu aquestes línies: #d-i grub-installer/only_debian boolean false #d-i grub-installer/with_other_os boolean false #d-i grub-installer/bootdev string (hd0,0) # Per instal·lar el grub a més d'un disc: #d-i grub-installer/bootdev string (hd0,0) (hd1,0) (hd2,0) # Contrasenya opcional pel grub, en text pla #d-i grub-installer/password password r00tme #d-i grub-installer/password-again password r00tme # o utilitzant xifrat amb una funció resum MD5, vegeu grub-md5-crypt(8). #d-i grub-installer/password-crypted password [MD5 hash] # Empreu l'opció següent per a afegir paràmetres d'arrencada addicionals # per al sistema instal·lat (si l'instal·lador del carregador els admet). # Nota: s'hi afegiran automàticament les opcions passades a l'instal·lador. #d-i debian-installer/add-kernel-opts string nousb
Un resum MD5 per una contrasenya de grub es pot
generar utilitzant grub-md5-crypt, o utilitzant l'example
que hi ha a Secció B.4.8, “Configuració de comptes”.
# Durant la instal·lació des de consola sèrie, les consoles virtuals habituals # (VT1-VT6) normalment queden inhabilitades a /etc/inittab. Descomenteu la # línia següent per evitar-ho. #d-i finish-install/keep-consoles boolean true # Evita el darrer missatge de la instal·lació que apareix indicant-ne l'estat # complet. d-i finish-install/reboot_in_progress note # Això evita que l'instal·lador expulse el CD quan es torna a arrencar, la # qual cosa és útil en algunes situacions. #d-i cdrom-detect/eject boolean false # Açò farà que l'instal·lador aturi la màquina quan acabe, però que no es # reinicie al sistema instal·lat. #d-i debian-installer/exit/halt boolean true # Això apagarà la màquina del tot en comptes de només aturar-la. #d-i debian-installer/exit/poweroff boolean true
# Segons el programari instal·lat, o si les coses van malament durant el # procés d'instal·lació, és possible rebre preguntes sobre altres qüestions. # També podeu fer-ne una configuració prèvia. Per obtenir una llista de # totes les preguntes que es poden fer durant la instal·lació, feu una # instal·lació, i després executeu aquestes ordres: # debconf-get-selections --installer > file # debconf-get-selections >> file
[29]
Per exemple, configurar prèviament locale a
ca_ES convertiria ca_ES.UTF-8 en
el locale per defecte del sistema instal·lat. Si per exemple preferiu
ca_AD.UTF-8 al seu lloc, haureu d'establir una
configuració prèvia individual per a cada valor.