La configuració prèvia proporciona una manera de respondre les preguntes de la instal·lació sense haver d'introduir manualment les respostes en el moment en que s'instal·la. Això fa possible l'automatització de la majoria de tipus d'instal·lació i fins i tot presenta algunes funcionalitats no disponibles durant les instal·lacions normals.
La configuració prèvia no és un requeriment. Si empreu un fitxer buit de configuració prèvia, l'instal·lador es comportarà de la mateixa manera que en una instal·lació manual normal. Cada pregunta que configureu prèviament modificarà (si ho feu correctament) la instal·lació d'alguna manera partint d'aquesta base.
N'hi ha tres: initrd, fitxer i xarxa. El d'initrd funciona amb qualsevol mètode d'instal·lació i permet la configuració prèvia de més coses, però requereix la preparació més acurada. Els de fitxer i xarxa es poden fer servir amb diferents mètodes d'instal·lació.
La taula següent mostra els mètodes de configuració prèvia es poden fer servir amb els diferents mètodes d'instal·lació.
| Mètode d'instal·lació | initrd | fitxer | xarxa |
|---|---|---|---|
| CD/DVD | sí | sí | sí[a] |
| arrencada en xarxa | sí | no | sí |
| hd-media (incloent-hi memòries USB) | sí | sí | sí[a] |
[a]
però tan sols si teniu accés a la xarxa, i li doneu el valor apropiat a
| |||
Una diferència important entre els mètodes de configuració prèvia és el punt en què es carrega i es processa el fitxer de configuració prèvia. En el cas de l'initrd això té lloc just al principi de la instal·lació, abans que ni tan sols es faça la primera pregunta. En el cas del fitxer, té lloc després que s'haja carregat el CD o la imatge del CD. En el cas de la xarxa, després que aquesta s'haja configurat.
Òbviament, qualsevol pregunta que haja estat processada abans de carregar la configuració prèvia no es pot incloure en aquesta (açò inclourà les preguntes que tan sols es mostren amb prioritat baixa o mitjana, com la detecció inicial del maquinari). Secció B.2.2, “Utilització dels paràmetres d'arrencada per complementar la configuració prèvia” ofereix una manera d'evitar que es facin aquestes preguntes.
Per evitar les preguntes que normalment apareixen abans de fer la configuració prèvia, podeu arrencar l'instal·lador en mode “auto”. Açò endarrereix les preguntes que es farien massa d'hora per ser configurades prèviament. També executa la instal·lació amb prioritat crítica, que evita moltes preguntes sense importància. Trobareu més detalls a Secció B.2.3, “Mode auto”.