Els paràmetres d'arrencada són paràmetres del nucli de Linux que s'utilitzen per assegurar que els perifèrics es gestionen correctament. En la majoria de casos el nucli és capaç de detectar automàticament la informació dels perifèrics. Tot i això, en algunes ocasions haureu d'ajudar-lo.
Si és la primera vegada que arrenqueu el sistema utilitzeu els paràmetres d'arrencada predeterminats (ex. no intenteu especificar cap paràmetre) i observeu si s'executa correctament; probablement ho farà. Si no és el cas, podeu tornar a arrencar més tard i buscar qualsevol paràmetre especial que informi al sistema respecte al vostre maquinari.
Podeu trobar informació referent a molts paràmetres de l'arrencada a Linux BootPrompt HOWTO, inclosos alguns trucs per a maquinari obscur. Aquesta secció conté únicament una representació dels paràmetres més destacats. Podeu trobar una petita selecció dels problemes més habituals a Secció 5.4, “Resolució de problemes del procés d'instal·lació”.
A l'inici de l'arrencada del nucli hauria d'aparèixer el missatge
Memòria:dispok/totalk disponible
total hauria d'indicar la quantitat
total de RAM en kilobytes. Si no coincideix amb la quantitat de RAM
que teniu instal·lada utilitzeu el paràmetre
mem=,
on ramram correspon a la quantitat de memòria,
amb el sufix “k” pels kilobytes, o “m” pels
megabytes. Per exemple, mem=65536K i
mem=64M corresponen a 65 MiB de RAM.
Si esteu arrencant via una consola sèrie el nucli ho detectarà
automàticament.
Si disposeu d'una targeta de vídeo (framebuffer) i un teclat connectats
a l'ordinador del qual voleu arrencar, hauríeu de passar passar el
paràmetre
console=
al nucli; devicedevice correspon al dispositiu
sèrie, que acostuma a ser similar a ttyS0[9].
El sistema d'instal·lació reconeix un conjunt de paràmetres d'arrencada[10] addicionals que us podrien ser d'utilitat.
Hi ha una sèrie de paràmetres que tenen una “forma abreujada” que ajuda a evitar les limitacions dels paràmetres de línia d'ordres del nucli i facilita la seva introducció. Si un paràmetre té una forma abreujada, aquesta es mostrarà entre parèntesi després de la forma normal (més llarga). Els exemples d'aquest manual normalment utilitzaran la forma abreujada.
Aquest paràmetre definirà la prioritat més alta dels missatges a mostrar.
La instal·lació predeterminada utilitza
priority=high.
En aquest cas es mostraran els missatges amb prioritat high i critical,
però s'anul·laran els missatges amb prioritat medium i low. Si
l'instal·lador detecta algun problema, ajustarà la prioritat en
funció de les necessitats que n'esdevinguin.
Si utilitzeu el paràmetre d'arrencada
priority=medium, se us mostrarà el
menú d'instal·lació i disposareu de més control sobre la instal·lació.
Quan s'utilitza el paràmetre priority=low
es mostraran tots els missatges (és equivalent al mètode d'arrencada
expert). En el cas de
priority=critical, el sistema
d'instal·lació mostrarà únicament els missatges crítics i
procurarà fer la feina correctament sense mostrar missatges.
Aquest paràmetre d'arrencada defineix el tipus d'interfície d'usuari utilitzat per l'instal·lador. Els possibles paràmetres de configuració actuals són:
DEBIAN_FRONTEND=noninteractive
DEBIAN_FRONTEND=text
DEBIAN_FRONTEND=newt
DEBIAN_FRONTEND=gtk
El tipus predeterminat és
DEBIAN_FRONTEND=newt.
En el cas de les instal·lacions a través de la consola sèrie s'acostuma
a utilitzar
DEBIAN_FRONTEND=text. En general, l'únic tipus
disponible en el mitjà d'instal·lació predeterminat és el
newt, i per tant actualment no és molt útil.
Establint aquest paràmetre d'arrencada a 2 induirà el procés d'arrencada de l'instal·lador a mostrar més missatges. Establint-lo a 3 farà disponible en punts estratègics del procés d'arrencada intèrprets de depuració (sortiu dels intèrprets per a continuar amb el procés d'arrencada).
BOOT_DEBUG=0És el valor predeterminat.
BOOT_DEBUG=1Més missatges de l'habitual.
BOOT_DEBUG=2Molta informació de depuració.
BOOT_DEBUG=3Durant el procés d'arrencada s'executen diversos intèrprets d'ordres que permeten una depuració més detallada. Per continuar l'arrencada haureu de sortir de l'intèrpret d'ordres.
El valor del paràmetre correspon al camí al dispositiu des del qual
carregar l'instal·lador de Debian. Per exemple,
INSTALL_MEDIA_DEV=/dev/floppy/0
El disquet d'arrencada, que normalment escaneja tots els disquets per trobar el disquet arrel, es pot substituir per aquest paràmetre per forçar que únicament busqui en aquest dispositiu.
Es pot emprar per a forçar l'instal·lador a un nivell més gran de poca memòria del que l'instal·lador assigna per defecte basat en la memòria disponible. Els valors possibles són 1 i 2. Vegeu també Secció 6.3.1.1, “Comprovació de la memòria disponible / mode poca memòria”.
Evita que l'instal·lador òbriga intèrprets interactius als terminals 2 i 3. Açò és útil per a instal·lacions desateses on la seguretat física siga limitada.
Algunes arquitectures utilitzen el framebuffer del nucli per oferir
la instal·lació en diferents idiomes. Si el framebuffer us provoca
errors al sistema, podeu deshabilitar la característica utilitzant
els paràmetres vga=normal
fb=false. Els símptomes del
problema són missatges d'error referents al bogl, una pantalla en blanc
o que es quedi congelat durant uns quants minuts després d'iniciar
la instal·lació.
El tema determina l'aparença de la interfície d'usuari
(colors, icones, etc.). Els temes disponibles varien segons la
interfície. Actualment ambdues interfícies, newt i gtk, només
tenen disponible el tema “dark”, dissenyat per a usuaris
amb discapacitats visuals. Podeu establir el tema arrencant amb
theme=.
dark
El debian-installer procura, per defecte, configurar la xarxa automàticament
utilitzant el DHCP. Si la configuració es realitza correctament
no podreu revisar-ne i modificar-ne els paràmetres obtinguts.
L'accés a la configuració manual de la xarxa només es donarà
quan falli la configuració per DHCP.
Si en la vostra xarxa local disposeu d'un servidor de DHCP però
no el voleu utilitzar, perquè per exemple us retorna respostes
incorrectes, podeu evitar-lo i introduir la informació manualment
utilitzant el paràmetre netfcg/disable_dhcp=true.
Si us causa problemes i per evitar que s'iniciïn els serveis
PCMCIA trieu false. Aquest comportament
s'ha detectat en alguns ordinadors portàtils.
Establiu-ho a true per habilitar el suport a
l'instal·lador per a discs Serial ATA RAID (anomenats també ATA RAID,
BIOS RAID o RAID falsos). Tingueu en compte que de moment aquest suport
és experimental. Podeu trobar informació addicional al
wiki de l'instal·lador de Debian.
Especifica l'URL que enllaça a un fitxer de preconfiguració a baixar i utilitzar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu Secció 4.6, “Instal·lació automàtica”.
Especifica el camí que enllaça a un fitxer de preconfiguració a carregar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu Secció 4.6, “Instal·lació automàtica”.
Per mostrar les qüestions encara que estiguin preconfigurades, establiu
el paràmetre a true. Pot ser útil per provar o
depurar un fitxer de preconfiguració. Fixeu-vos que això no afectarà
els paràmetres d'arrencada que hagueu passat, tot i que per a aquests
podeu utilitzar una sintaxi especial. Per a més detalls, vegeu Secció B.5.2, “Ús de la configuració prèvia per canviar els valors predeterminats”.
És possible retardar les qüestions que normalment es pregunten abans de la preconfiguració fins després de la configuració de la xarxa. Per a més informació quant a l'automatització d'instal·lacions, vegeu Secció B.2.3, “Mode auto”.
A instal·lacions des de sèrie o des de la consola de gestió, les consoles
virtuals (VT1 a VT6) es deshabiliten normalment al
/etc/inittab.
Poseu-ho a true per evitar-ho.
De manera predeterminada, abans de reiniciar, debian-installer expulsa
automàticament els medis òptics emprats durant la instal·lació. Això
pot ser innecessari si el sistema no arrenca automàticament del CD.
En alguns casos pot ser fins i tot, no desitjat, per exemple si la
unitat òptica no pot reinserir el medi per sí sola i l'usuari no
està allà per a fer-ho manualment. Moltes unitats de tipus carrega
per ranura, línia fina o caddy no poden recarregar el medi
automàticament.
Establiu-ho a false per a deshabilitar
l'expulsió automàtica i tingueu present que pot ser que hàgiu
d'assegurar-vos que el sistema no arrenca automàticament de la
unitat òptica després de la instal·lació inicial.
Si establiu aquesta opció a false, es configurarà
el sistema de gestió de paquets per a no instal·lar automàticament els
paquets recomanats, tant durant la instal·lació com al propi sistema
instal·lat. Vegeu també Secció 6.3.3, “Instal·lació del sistema base”.
Adoneu-vos que aquesta opció resulta en un sistema més lleuger, però també en la mancança de funcions que normalment esperaríeu que hi foren disponibles. Potser necessitareu instal·lar manualment alguns dels paquets recomanats per a obtenir tota la funcionalitat que desitgeu. Per tant, aquesta opció només hauria de ser emprada per usuaris molt experimentats.
Per omissió, l'instal·lador requereix repositoris autenticats amb una
clau gpg coneguda. Establiu el paràmetre a true
per desactivar l'autenticació.
Avís: aquesta opció és insegura i no es recomana
utilitzar-la.
Establiu-ho a true per entrar en mode
de rescat en comptes de realitzar una instal·lació normal.
Vegeu Secció 8.7, “Restauració d'un sistema amb errors”.
És possible establir un valor en l'indicador de l'arrencada per a pràcticament qualsevol de les qüestions que es pregunten durant el procés d'instal·lació, encara que això només és útil en casos determinats. Les instruccions generals per fer-ho les podeu trobar a Secció B.2.2, “Utilització dels paràmetres d'arrencada per complementar la configuració prèvia”. A continuació podeu veure alguns exemples concrets.
Hi ha dues formes d'indicar l'idioma, país i locale a emprar per a la instal·lació i per al propi sistema instal·lat.
La primera i més fàcil és indicar només el paràmetre locale.
L'idioma i el país es derivaran del seu valor. Per exemple, podeu emprar
locale=ca_ES per a escollir el català com a idioma i
Espanya com a país (s'emprarà ca_ES.UTF-8 com a locale
per defecte del sistema instal·lat). Aquesta forma té la limitació de que
no permet especificar totes les combinacions d'idioma, país i locale.
La segona opció, més flexible, és especificar language
(idioma) i country (país) per separat. En aquest cas
podeu especificar un locale opcional que s'emprarà com
a locale per defecte al sistema instal·lat. Per exemple:
language=ca country=AD locale=ca_ES.UTF-8.
Es pot utilitzar per carregar automàticament components
de l'instal·lador que no es carreguen per omissió. Alguns
exemples de components opcionals que us poden ser útils són
openssh-client-udeb (que us permetrà
emprar l'ordre scp durant la instal·lació) i ppp-udeb (vegeu Secció D.5, “Instal·lació de Debian GNU/Linux utilitzant PPP sobre Ethernet (PPPoE)”).
Establiu-lo a true si voleu desactivar DHCP i
forçar la configuració de la xarxa utilitzant adreçament estàtic.
Per omissió, l'instal·lador utilitzarà el protocol HTTP per descarregar
fitxers de les rèpliques de Debian, i no és possible canviar-ho a
FTP durant les instal·lacions en prioritat normal. Si establiu aquest
paràmetre a ftp, forçareu que l'instal·lador
utilitzi aquest protocol. Tingueu en compte que no podreu seleccionar
una rèplica FTP de la llista, haureu d'introduir el nom del servidor
manualment.
Es pot utilitzar per seleccionar tasques que no estan disponibles
des de la llista de tasques interactiva, com per exemple
kde-desktop. Per a informació addicional, vegeu
Secció 6.3.5.2, “Selecció i instal·lació de programari”.
Si els controladors estan compilats al nucli, és possible passar paràmetres tal i com es descriu a la pròpia documentació del nucli. Tanmateix, si els controladors estan compilats com a mòduls, no és possible passar paràmetres de la forma habitual, ja que durant el procés d'instal·lació aquests no es carreguen igual que en un sistema ja instal·lat. Haureu d'utilitzar una sintaxi especial, reconeguda per l'instal·lador, que assegurarà que els paràmetres es desen als fitxers de configuració corresponents i per tant que els mòduls tindran disponible aquesta informació quan es carreguin. Els paràmetres també es propagaran automàticament a la configuració del sistema instal·lat.
Fixeu-vos que ara es força estrany haver de passar paràmetres als mòduls. En la majoria de casos el nucli podrà detectar el maquinari present al sistema i establir uns bons paràmetres predeterminats. Tanmateix, en algunes situacions encara pot ser necessari establir els paràmetres manualment.
La sintaxi utilitzada per establir els paràmetres dels mòduls és la següent:
nom_del_mòdul.nom_del_paràmetre=valor
Si necessiteu passar diversos paràmetres al mateix o a diferents mòduls, simplement repetiu això. Per exemple, per fer que una antiga targeta de xarxa 3com utilitzi el connector BNC (coaxial) i l'IRQ 10, hauríeu de passar:
3c509.xcvr=3 3c509.irq=10
De vegades pot ser necessari afegir un mòdul en una llista negra per evitar que el nucli i udev el carreguin automàticament. Per exemple, un motiu per voler fer això seria un mòdul en particular que causi problemes amb els components del vostre equip. El nucli de vegades també llista dos controladors diferents pel mateix dispositiu. Això pot provocar que el dispositiu no funcioni correctament si hi ha conflictes entre els controladors, o si es carrega primer el controlador que no toca.
Podeu afegir un mòdul a la llista negra emprant la sintaxi següent:
nom_del_mòdul.blacklist=yes/etc/modprobe.d/blacklist.local, tant durant la
instal·lació com en el sistema instal·lat.
Tot i així, fixeu-vos que és possible que el sistema d'instal·lació carregui un d'aquests mòduls igualment. Podeu evitar-ho si executeu la instal·lació en mode expert i desseleccioneu el mòdul de la llista que es mostra durant les etapes de detecció de maquinari.
[9]
Per a assegurar que el tipus de terminal emprat per l'instal·lador concorda
amb el vostre emulador de terminal, podeu afegir el paràmetre
TERM=.
Adoneu-vos que l'instal·lador només accepta els tipus de terminal següents:
tipuslinux, bterm, ansi,
vt102 i dumb. El valor per defecte
per a la consola sèrie a debian-installer és vt102.
[10] Amb nuclis actuals (2.6.9 o més nous) podeu utilitzar fins a 32 paràmetres de línia d'ordres i 32 paràmetres d'entorn. Si s'excedeixen aquestes xifres, el nucli fallarà.