Els noms dels discs i particions a Linux poden ser diferents que en altres sistemes operatius. Necessiteu saber els noms que utilitza Linux quan creeu i monteu particions. Aquest és l'esquema bàsic de noms:

Les particions en cada disc es representen afegint un número decimal al nom del disc: sda1 i sda2 representen la primera i segona partició del primer disc SCSI del vostre sistema.

Ací teniu un exemple real. Assumim que teniu un sistema amb dos discs SCSI, un a l'adreça SCSI 2 i l'altre a l'adreça SCSI 4. El primer disc (a l'adreça 2) s'anomena sda, i el segon sdb. Si la unitatsda té tres particions, aquestes s'anomenaran sda1, sda2 i sda3. La mateixa lògica s'aplica també al disc sdb i les seues particions.

Teniu en compte que si teniu dos adaptadors de bus SCSI (és a dir, controladores), l'ordre de les unitats pot ser confús. La millor solució en aquest cas és estar atent als missatges d'arrencada, assumint que sabeu els models de les unitats i/o les seues capacitats.

Linux representa les particions primàries fent servir el nom del disc, més els números 1 al 4. Per exemple, la primera partició primària al primer disc IDE és /dev/hda1. Les particions lògiques s'enumeren començant pel 5, així la primera partició lògica en aquest mateix disc és /dev/hda5. Recordeu que la partició estesa, que és la que integra les particions lògiques, no es pot utilitzar. Això és vàlid tant per a discs SCSI com per a discs IDE.